Por fín se acaba la primera parte de la historia, y empieza la realidad.
Después de pasarme la noche viendo las tv etc.. la verdad es que me encantan las elecciones USA, pues se han cumplido los pronosticos y reflexiono:
- Ciertamente es un momento histórico para EEUU, y por extensión para el resto del mundo la elección de un presidente negro, cuando hace 40 años tenían que sentarse en asientos separados en los autobuses.
- Obama pasa de ser la gran ilusión a ser ya el presi de los EEUU, por lo que ahora toca arremangarse y ver de lo que es capaz.
- El Fair Play reinante entre los dos candidatos, excelente discurso de McCain, emotivo y diciendole a los que lo han apoyado que se pongan detrás para ayudar del nuevo presidente de los EEUU.
- La alta participación y la ilusión generada por Obama, solo igualada a mi entender y de algunos por Lincoln y Reegan.
- Obama tendrá el congreso y el senado a su favor.
- Obama hereda un país bastante dividido creo que más o menos a falta de los recuentos finales los % estén entre un 55% y un 45%.
- Ha despertado tanta expectación Obama en EEUU y el resto de países que a corto o medio plazo cumplirlas le va a ser difícil, ya que primero tiene que arreglar las dos crisis que están sufriendo los EEUU, tanto económica como moral.
Y simplemente estoy expectante para ver que comunicado hace sobre las 12 nuestro presidente ZP, ya verás que la lia con el multilateralismo, etc..etc.. etc.. que ni Obama lo entiende.
16 comentarios:
¡Qué envidia! Nada más conseguir el sillón del hombre más poderoso del mundo, el demócrata Barack Obama ha retomado un mensaje con el que comenzó su campaña y que, una vez conseguir entrar en la Casa Blanca, suena maravilloso: "El mensaje que hemos lanzado hoy al mundo es que no somos una serie de estados azules o rojos, de demócratas o republicanos, sino que somos los Estados Unidos de América".
Zapatero, en cambio, se proclama para gloria de titiriteros y demás patulea progre como "rojo". ¿No es para tener envidia?
Lo que ha quedado claro esta noche electoral es que Estados Unidos no es España. Y menos la de ZP. Pero nada que ver. Zapatero, en cuanto se puso el traje de Presidente del Gobierno, cogió su fusil y se dedicó a hacer política para una parte de la población. Y no sólo no se avergonzaba de sus malas artes en la gobernanza de un país moderno y avanzado sino que se vanagloriaba declarándose como rojo -con todo lo que el adjetivo denota y connota- en los medios de comunicación. Los progres de salón le aplaudían con las orejas. Por convicción y, de paso, a ver qué caía.
No, así, Barack Obama.
Al contrario que el presidente socialista de España, el de Estados Unidos ha lanzado a sus compatriotas esta frase, que suena a otra cosa:
"El mensaje que hemos lanzado hoy al mundo es que no somos una serie de estados azules o rojos, de demócratas o republicanos, sino que somos los Estados Unidos de América."
Lo dijo Gustavo de Arístegui, diputado del Partido Popular, antes de saberse los resultados: "Obama no es Zapatero".
El listado de titiriteros, sería infinito. No sólo grupos mediáticos inmensos, medianos y pequeños se han decantado por el caballo ganador, sino intelectuales, artistas y apegados han manifestado su deferencia por el candidato demócrata. Con entusiasmo. Algunos, como Miguel Ríos, lanzó la "chulada" de que si Obama no conseguía llegar a la Casa Blanca él retiraría su nuevo disco del mercado en señal de protesta, tal y como le explicó a Carlos Herrera en Onda Cero. Pero la euforia llegó. Fue una fiesta de adoración. En lugar, no es de extrañar, el Círculo de Bellas Artes de Madrid.
Dice así la crónica de El País:
"Gran cola de entrada. Y a las 0.30, cientos de personas abarrotaban el hall y la cafetería del centro cultural madrileño. Una mujer cantaba el himno estadounidense desde un escenario y daba paso a la música en medio de un ambiente de fiesta y una perfecta imitadora de Sarah Palin que hacía de maestra de ceremonias. Había banderas, globos azules, rojos y blancos, estrellas... La panoplia de objetos del candidato demócrata también llegó a Madrid. Una pantalla gigante y otras de plasma conectadas a CNN, y hasta una orquesta rodeada de los carteles del Yes we can (Sí podemos), se convertían en los centros de la reunión. El Círculo se tiñó de azul Obama. Los ciudadanos estadounidenses de la capital dieron el resto frente a una pantalla convertida casi en oráculo". Es seguro que los intelectuales y artistas del círculo de Zapatero han brindado hasta la madrugada con champán frances,claro!. Aunque, cuando les haya llegado a sus oídos que Obama ha dicho "el mensaje que hemos lanzado hoy al mundo es que no somos una serie de estados azules o rojos, de demócratas o republicanos, sino que somos los Estados Unidos de América" se les habrá helado el cuerpo.
¿Cuánto tardarán en tomarse el tratamiento contra la "obamitis" aguada que padecen? Quedan días, horas, para saber si lo suyo era contra Bush o contra los Estados Unidos. En unas horas...
Jo crec que és un altre ZP, moltes promeses i a l'hora de la veritat era tot una cortina de fum.
Home, qui va obrir el canvi va ser Catalunya, que va ser el primer país a la història en fotre un immigrant que no sabia l'idioma del país com a president.
Ara si,els catalans generalment de pell blanca, ens estem posan ” negres”aquets si que és um canvi.
Històric de collons !!.
Un negre a la Casa Blanca-Sembla el títol d'una peli xorra, però finalment ha passat.
Després de segles d'esclavatge, explotació i discriminació, un home de pell fosca treballarà des del despatx oval.
I com tu dius, aquest fet històric arriba en mal moment. Crisi financera, crisi energètica, crisi laboral.
Davant aquest panorama jo tinc claríssim el que hauria de fer Obama, i pels seus discursos, crec que ell també ho té clar.
El que no està tan clar és que ho porti a terme.
El que li toca ara a Obama és incentivar la baixada de consum de petroli i augmentar les energies renovables, li toca retirar tropes de tot el món, li toca pujar impostos, li toca collar els bancs per a que siguin més flexibles amb les classes humils, li toca avançar cap a una sanitat pública, i li toquen moltes altres decisions difícils.
Però tots aquests punts toquen el voraviu a les petroleres, a la banca, a la indústria armamentística, als lobbys sanitaris, a les agències d'intel•ligència, als militars, a la classe mitja-alta conservadora i a un sense fi de col•lectius.
Això ens deixa dos escenaris.
O bé Obama s'acolloneix i deixa que el propi sistema es vagi recomposant sense tocar els ous als poderosos i passant a la història com un President gris.
O bé, agafa el toro per les banyes, pren les decisions que ha de prendre i es converteix en un President idolatrat... que pot tornar a Hawaii en un vestit de pi.
S'acosten temps interessants a Can ianqui. Temps per analitzar, per observar i per veure en viu com s'escriu la història d'aquell país i del món.
Una abraçada.
Muy buenos los comentarios, pero el del anónimo de cataluña lo borda.. que buenooooooo
Preguem al cel ho ha qui sigi, que el pais mes "civilizat" del mon, acepti els resultats, no passi lo del Kenedy. no voldria ser catastrofista, però aquella gent quan una cosa no els hi agrada tiren per el cami del mig. Evidenment, es poca aquesta gent, però molt poderosa. Lao Tse.
Entre un negre i una dona va guanyar un negre. Entre un negre i un blanc ha guanyat un negre. Les dones blanques ho tenen malament. És una lamentable broma racista i sexista però també volia deixar el meu comentari a les eleccions americanes.
Mi Obama, es mucho mejor¡¡. besitos
Si, desde luego, comentario 1 te has lucido, desde luego Aznar si dio ejemplo de unir a la gente, de mentir a los españoles, de entrar en una guerra ilegal e inmoral pese a que el 90% de la población no lo aprobava.
Eso si es unir a los españoles.
También unir a los españoles es clamar "Pujol, enano, habla castellano", si desde luego Obama también bramaria esas frases inteligentes.
También Obama nunca emplearia el catalán, a pero si eso da votos?, pues a lo mejor si, porque a la minoria latina se les dirigió en castellano.
Y lo último, un negro ha llegado a la Presidencia del gobierno.
En España un catalán llegaria a Presidente del Gobierno?, a no eso nunca!!!, solo si reniega del catalán, lo prohibe en las escuelas y en las señales de las carreteras.
Entonces seria un buen español, y por lo tanto mereceria el voto de españa, porque lo que más une a los españoles es ser anticatalanes.
Jose, la politica hace extraños compañeros de cama.
Recordes el refrany que et vaig oferir e un Post passat?.
_ Dime con quien andas y te dirè quien eres- Ara tindreu des de l'ajuntament la posibilitat d'escollir el millor per Torredembarra.
387.973 Euros poden ser el preu per ballar i cantar aquell bonic bolero "Dios te ha dado la gracia del cielo Maria Dolores" Lao Tse.
Por sus hechos los conocereis. -
Haciendo gala de tu pseudónimo y fundador del Taoismo, no mezclemos persecuciones anteriores con decisiones judiciales, ahora bien nuestra obligación como gobernantes es defender la institucion y así procederemos, más allá de con perdón "meteduras de pata anteriores que nos pueden costar €€€€"
Saludos
No acertais nunca José, por que será? responsables de politica exterior de tu partido se fueron a USA a apoyar a Mac Cain, lo mismo que antes apoyaron a Bush, o sea al tipo que ha llevado al mundo de craneo en los últimos 8 años. Menos mal que nos sacamos a Aznar de encima, sí, ese que no se cree lo del cambio climático- que lo metan en una habitación llena de humo tóxico a ver si lo convencen- y que nos metió en la guerra de Irak por que ibamos con el "primo de zumosol" a repartir hostias. ¡¡ Que valientes los del PP!!.
Markel no das una a derechas y menos a izquierdas, lo cierto es que menos mal que nos sacamos a Aznar jajaja, lo del humo toxico imagino que unos tres millones de parados meterian a algun otro presidente de gobierno y comunidad autonoma a respirar un ratito jeje
Seria molt intersant que per respecte a les opinions dels que intervenim enviant comentaris al teu blog, contestesis sense tanta ironia com la que utlit-zes amb l'ultim comunicant. Es pot ser ironic però no defugir el tema, que per cert ha estat propossat per tu. Lao Tse.
A veure Lao-Tse en primer lloc, fugir jo? noo, en segon lloc sempre respecto les opinions de veritat, el que pasa que sembla que com sempre els que ja sabem podem opinar i els altres no, i jo no entro en aquest joc.
La nostra generació recorda encara els cinc milions de morts causats per l'imperialisme ianqui quan bombardejà salvatgement el poble de Vietnam que lluitava per la seva llibertat i independència.
Vivim encara sota l'impacte del brutal atemptat que ha enfonsat dos dels símbols més importants dels EUA: les torres bessones de Nova York i l'edifici del Pentàgon, a Washington. No cal dir que lamentam profundament els milers de víctimes innocents que han mort en aquest atac al cor dels Estats Units. Sempre, en tot moment de la nostra vida, hem fet costat a les víctimes que les guerres de rapinya ordides per les multinacionals capitalistes i imperialistes ianquis, per l'imperialisme rus (la invasió de Txecoslovàquia l'any 1968, la d'Hongria el 1956, la d'Afganistan l'any 1979), per l'imperialisme europeu (França, Anglaterra, Espanya...).
Sabem els milions de víctimes que han costat a la humanitat totes les guerres mundials fetes per les gran potències a fi de repartir-se les riqueses del món. Els estats més poderosos de la terra mai no han tengut escrúpols a l'hora de la rapinya. Milions i milions d'homes i dones han mort a conseqüència de les guerres decretades pels estats majors de la banca internacional i els seus governs. La nostra generació recorda encara els cinc milions de morts causats per l'imperialisme ianqui quan bombardejà salvatgement el poble de Vietnam que lluitava per la seva llibertat i independència. Els EUA llançaren sobre els vietnamites més bombes que les que caigueren durant tota la Segona Guerra Mundial. Vietnam, en mans dels botxins del Pentàgon, esdevingué una nafra oberta de la humanitat on els famosos estrategs del sistema provaren les armes químiques, els efectes del napalm damunt la població civil i la natura. Encara avui hi ha milers d'infants que moren a causa dels efectes de la cruel guerra química contra els pobles ordenada per la Casa Blanca.
Tots els antiimperialistes, els amants de la llibertat dels pobles, hem sentit profundament la mort dels innocents que treballaven en les torres bessones de Nova York. Som una generació acostumada a veure patir la humanitat sota el poder dels imperis, sigui aquest el ianqui, el rus, l'anglès, el francès o l'espanyol. Qui no recorda en aquests moments la història del gegant del Nord? Al costat d'una vessant progressista que englobaria des dels pares fundadors dels EUA en el segle XVIII (la poderosa influència que exercí la revolució independentista dels estat-unidencs en la Revolució Francesa) fins a Lincoln i la guerra de secessió contra l'esclavisme del sud (amb victòria del nord antiesclavista); des de les lluites de la classe obrera estato-unidenca i sectors progressistes d'aquell immens país contra el racisme, la xenofòbia, l'explotació capitalista... ¿Com no recordar el centenars d'invasions armades de l'imperialisme ianqui arreu del món? Només a l'Amèrica Llatina es poden contabilitzar més de cent desembarcaments de l'exèrcit dels EUA en aquells pobles, a part dels centenars de cops d'Estat sagnants ordits des de Washington i les ambaixades estato-unidenques de cada Estat envaït.
Sabem que, al costat de tota la vessant progressista de determinats sectors estato-unidencs, existeix la realitat del que han fet les classes dominats de l'imperi contra els pobles indis de Nord-amèrica (els sioux, els mohicans...) i contra el món sencer. En el segle XIX, els "valents" soldats de la Cavalleria Lleugera ianqui extreien amb punyal les vagines de les dones i al× lotes indíes per fer-ne bosses per al tabac! Recordam igualment l'esclavatge de la població negra (tants als EUA com a la resta del món), els segles d'assassinats de negres (penjats, esquarterats de viu en viu, cremats amb benzina per a diversió de protestants reaccionaris, racistes de cabells rossos i ulls blaus que res haurien d'envejar a les hosts hitlerianes en llurs dèria racista).
Posteriorment, en temps de la guerra freda, el sistema capitalista i imperialista ianqui s'especialitzà a promoure centenars de sagnants cops d'estat arreu del món i en l'ajut a tota mena de règims corruptes i criminals. Ja en temps de la guerra civil, quan els diferents pobles de l'estat espanyol lluitaven contra el feixisme, el petroli que emprava l'exèrcit de Franco provenia dels EUA. Els avions que bombardejaren Gernika, els pobles i ciutats dels Països Catalans, de Castella, era benzina aportada a baix preu pel capitalisme ianqui a fi d'acabar amb la democràcia. És un gran mentida propagar que els EUA són "els gran defensors de la llibertat". Franco i la seva criminal dictadura es va poder consolidar gràcies a l'ajut estato-unidenc. Posteriorment, quan el règim franquista romania aïllat per la seva col× laboració decidida al costat de Hitler i Mussolini (recordem l'enviament de la "División Azul" a lluitar contra l'URSS) els EUA, mitjançant els acords militars amb la dictadura franquista, injectaren milions de dòlars en l'arruïnada economia franquista. Va ser el capitalisme estato-unidenc qui, amb aquesta signatura l'any 1953, salvà novament el feixisme espanyol i li donà ales (per a la repressió contra els antifeixistes i contra les nacions oprimides per l'estat espanyol).
D'ençà el final de la Segona Guerra Mundial no hi hagué règim feixista o dictatorial en el món que no rebés l'ajut de l'imperialisme estato-unidenc, dels sectors més agressius del Pentàgon. No en parlem de l'ajut dels EUA al corrupte règim de Sang Gaishek, a la Xina, i que costà milions de morts. Els feixistes del règim proianqui tallaven el cap als comunistes i progressistes xinesos enmig del carrer per tal d'atemorir el poble... Ja l'any 1927, els reaccionaris xinesos -teledirigits per la banca ianqui- llançaven els marxistes i treballadors progressistes vius dins de les locomotores a Xangai i a moltes altres ciutats de la Xina. K. S. Karol ho detallà a la perfecció en la seva impressionant obra La Xina de Mao que publicà Edició de Materials a Barcelona l'any 1967.
Qui no recorda el sagnant cop d'estat organitzat per al CIA ianqui contra el govern populisto-nacionalista d'Indonèsia l'any 1968? Tan sols en una setmana, els mercenaris feixistes, l'exèrcit dirigit per generals ensinistrats pels ianquis, assassinaren més de mig milió de persones pertot d'Indonesia. Els rius anaven plens de cadàvers i durant dies les aigües van ser roges, de tanta sang.
D'ençà aquesta data no hi hagué en el món cop d'estat, matança generalitzada de progressistes (comunistes, socialistes, cristians anticapitalistes...) que no fos ordida pel Pentàgon. El cop de Pinochet a Xile, l'assassinat del president Allende (democràticament elegit pel poble xilè), els milers de morts que hi hagué posteriorment en la brutal repressió de l'any 1973; les matances a l'Argentina fetes per la junta militar que presidí Videla (els feixistes argentins, manats per especialistes de la CIA ianqui, obrien la panxa de les preses i presos acusats de "marxistes"; les noies eren violades per cans policíacs; els fills eren segrestats i repartits entre els militars...). Abans, a l'any 1954, hi havia hagut la intervenció ianqui contra Jacobo Arbenz i el govern progressista que governava Guatemala... I encara molt abans, en els anys vint i trenta, l'assassinat del líder patriòtic de Nicaragua, el general d'homes lliures Sandino aliminat pels Somoza (manats per l'imperialisme ianqui). El 1964, ja hi havia hagut el brutal cop d'estat del Brasil amb milers i milers de progressistes assassinats... Sense anar a cercar les intervencions militars imperialistes del segle XIX, els cops d'estat proianquis, la sang vessada d'ençà el final de la Segona Guerra Mundial es fa infinit (Turquia, Grècia, Uruguai, Haití, els atacs contra Cuba, El Salvador, la República Dominicana...). El manteniment de Puerto Rico com a colònia de l'imperi contra la voluntat dels seus habitants; les condemnes a mort, a presó pèrpetua, dels nacionalistes d'aquest poble oprimit per l'amo del Nord...
La invasió de Playa Girón per part de mercenaris cubans ensinistrats en tota forma de matar per la CIA ianqui; el sosteniment de tots els règims corruptes del món i l'ensinistrament (precisament al Panamà) de tota l'oficilialitat colpista mundial (Escuela de las Américas); l'ajut en milions de milions de dòlars a tots els exèrcits del món que lluiten contra els revolucionaris (o contra el clergat catòlic progressista: l'assassinat del bisbe Romero a El Salvador -i de milers d'esquerrans d'aquest país-; l'extermini de la guerrilla nacionalista i progressista en tots els països d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Aquesta ha estat la funció essencial de l'imperialisme ianqui en l'època contemporània: col× laborar amb els imperialistes de l'antiga URSS i europeus per a mantenir el sistema d'explotació capitalista arreu del món.
Publicar un comentario