El número de parados registrado en el INEM aumentó en casi 200.000 personas en octubre, la mayor subida de la historia. En los últimos doce meses, el incremento del paro fue del 37,5%, el doble que en los peores meses de la crisis del 93.
GRAFICA EVOLUCION DEL PARO
Además, la afiliación a la Seguridad Social cayó un 2,35%, el mayor desplome desde entonces.
Habría que retroceder a 1967 para encontrar incrementos similares.
Esta subida es la séptima consecutiva y es seis veces superior a la registrada en octubre del año pasado. En toda la serie histórica comparable, que comienza en 1996, el paro ha subido siempre en octubre, aunque nunca tanto como este año.
En los últimos doce meses, el paro acumula un repunte de 769.449 personas (+37,5 por ciento). Según los datos históricos del Instituto Nacional de Estadística, este incremento duplica a los registrados en los peores meses de la crisis del 93 (cuando rondaba el 16 por ciento). De hecho, habría que retroceder hasta septiembre de 1967 para encontrar un incremento similar (36,30 por ciento). Sólo en lo que va de año, el paro se ha incrementado en 556.101 personas
Aunque desde los años 60 el INE ha registrado algunos cambios metodológicos en la medición del paro que pueden hacer variar unas décimas los porcentajes, resulta interesante compararlos para poder hacerse una idea de la importancia del incremento registrado en los últimos meses.
Aunque desde los años 60 el INE ha registrado algunos cambios metodológicos en la medición del paro que pueden hacer variar unas décimas los porcentajes, resulta interesante compararlos para poder hacerse una idea de la importancia del incremento registrado en los últimos meses.
8 comentarios:
ISTA, ISTA, ISTA, CATALUNYA SOCIALISTA!!!!!!!!! IUUUUUUUUUUUJUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!!!IEEEEEEEEEEPAAAAAAAAAAAAAAAA, LA CATALUNYA QUE SAP ON VA!!!!
"OJITO"faltan por contar desgraciadamente todos los trabajadores afectados por los ERO, más el resto de empresas que caeran en masa este mes de diciembre, estamos en pleno colapso económico de cada diez uno hace frente a sus pagos en su vencimiento, el desplome es inminente.
Si jo fos espanyol, i intel•ligent (un binomi francament difícil), deixaria respirar una mica l'economia catalana, com a mínim deixaria que hi hagués concert econòmic.
Jose, les dades que dones son certes, son objetives, però tindries que intentar fer un analisi serios del tema, i t’donaries que els personatges de la foto de las Azores, també han tingut que veure amb la situaciò caotica del mon.
No li carreguis tot el mort Al ZP. Com diria algù “Cada barco que aguante su vela”.
Això ho has publicat tu.
“Gane quien gane espero que lo haga mejor que su antecesor y ponga en marcha otra vez a la primera economía del mundo porque no en vano como se dice si ellos estornudan nosotros nos resfriamos.”
El que ens han enviat es molt mes que una neumonia. Lao Tse.
AQUEST ZAPATERO MARCARÀ ÈPOCA. NO HI HA NINGÚ EN EUROPA AMB EL NOSTRE NIVELL D´ATUR I ÉLL NOMÉS ESTA PREOCUPAT PER ANAR A LA CIMERA. DEL G-20.
A veure,a veure,Sº José Oviedo, tots vostés,tots,son uns catastrofistes manipuladors,senyors del PP, que quedi ben clar,pero que molt claret, que el "gobierno amigo" està prenent les mesures, mes que correctes per atenuar una situació creada i promoguda per el senyor Bush, les guerres d'Irak i Afganistan, l'anterior govern d'Anssar, i per tant del PP, els 23 anys de CIU, l'extinció dels dinosaures, el dred de pernada, el canvi climàtic i les juergues de Ronaldinho, vale?
NO VULL LLEGIR, NI SENTIR, A NINGÚ QUEIXAR-SE DELS SOCIATES, NI DEL SENYOR ZP SINO, QUE S'ATENGUI A LES CONSEQUÈNCIES ¡!
Sigén, vostés OPTIMISTES !!
Naltrus, sabém òn ANEM !!!!!
Esto es lo mismo, como aquello de no reconocer la crisis. Hace poco, nos decian, que la tasa de paro llegaria al 11.5%; Ahora que llegara a un 17%. Yo que conozco, el sector del automocion digo:Llegaramos sobradamente, al 20%= a 4 Millones de parados..¡Parece mentira, lo que la picha estira!.besitos ¡campeon!
Anem al tema, que és el que estic donant tombs des de fa temps. Els culpables de la crisi en som tots, és així de senzill. En som tots per que ens hem volgut creure que podíem tenir aproximadament tot el que volíem (i potser ens mereixíem moltes de les coses que voliem) Això no treu que segurament la majoria de nosaltres no ens les podíem permetre. Volíem fer dues «bones vacances» a l’any, volíem cotxes nous, volíem cases i volíem viure amb comoditat i tranquil·litat (i això implicava, en la majoria de casos permetre’ns uns «luxes» que no ens pertocaven) Fins fa quatre dies només anaven al teatre els rics, i els cotxes bons els tenien els rics i les cases immenses també, no dic que hi estigui d’acord però el que penso és que ells realment s’ho podien permetre. La majoria de la gent «treballadora» dels anys 60, 70 i 80 amb molt esforç i moltes hores (sovint pagades) va poder-se construir un nivell de vida sobre el qual nosaltres hem creixut. Però les coses han canviat, les hores ja no es paguen i els sous de la classe «treballadora» fa anys que estan congelats (gràcies sindicats) Tanmateix nosaltres, la segona generació «treballadora», pensem que tenim dret a més (i l’hi tenim) però no tenim o no sabem trobar les eines per guanyar-nos aquest dret (que sovint s’aconsegueix amb doblers) Sort n’hi ha hagut del crèdit que ens ha permès comprar cases, anar de restaurant, pagar-nos les vacances i tantes i tantes altres coses. Però el crèdit s’ha acabat, nosaltres ens hem trobat amb les butxaques buides (diguem que el sistema no ens ha deixat mai tenir una bona quantitat de doblers vagant) i amb la «necessitat psicològica» de seguir consumint, volent creure que d’aquesta manera serem lleugerament més feliços i aconseguirem aproximadament els drets (de viure tranquill·lament i còmodament, malgrat que són conceptes tant relatius com persones hi ha) que creiem inherents a nosaltres i que cada dia són més difícils d’assolir.
Crec que viure tranquil i còmode té poc a veure amb el consum (o amb el consum tal com s’entén ara) i que segurament redefinint els nostres nivells de consum i les nostres expectatives relatives a la «comoditat de viure» haurien de ser unes altres més racionals i adequades a l’entorn en el que vivim. Potser si tots féssim la nostra part d’autocrítica i hi apliquéssim una mica de sentit comú les coses també s’adreçarien una mica.
Publicar un comentario