Cuando parecía que Obama iba a arrasar en las elecciones, las últimas encuestan daban un empate técnico entre el candidato demócrata y el republicano McCain.
Es increible y cierto que USA is different ya solo en la elección de sus representantes, pero cuando llegó el boom Obama, y sus mittings multitudinarios en Europa, en USA estaba empezando a perder fuelle en pro del candidato McCain.
Los americanos de pro, y los votantes de los Clinton parece ser que no tienen claro de votar por el presumible cambio que propone el Senador Obama y dudan si arriesgarse o votar a un valor seguro o más "americano" como McCain, recordar que éste fué prisionero de guerra en el Vietnam, y eso vende mucho allí.
En definitiva nos encontramos a un partido demócrata dividido, y a un partido republicano que no confía mucho en McCain, no en vano los diarios y locutores de tv y radio próximos al partido republicano quieren que McCain garantiza que sólo estará una legislatura.
Sin duda unas elecciones super apasionantes.
7 comentarios:
José,
Oblides que fa uns dies Obama va escollir Joseph Biden (en parlo al meu blog) com a candidat a vicepresident, un paio amb experiència, centrat, expert en teme internacionals i de llengua "afilada" que li fotrà canya a McCain.
Jo veig encara molta lluita i unes eleccions emocionants. I esta clar que Obama triomfi a Europa no vol dir que als Estats Units faci el mateix. M'atreviria a dir que li pot arribar a restar punts.
Estic d'acord en la ultima frase que has dit jordi, si que li pot restar punts.
Referent a Biden, famós per la seva experiència en temes internacionals on Obama es fluixet, però saps que Biden és famós perquè en 1 minut és capaç de cagar-la bastants vegades, això diuen els entesos.
¡¡Nada, Nada!! Ni Obama ni Mccain, mientras una mujer este en liza...son mas listas y mas sensibles, con los problemas de los demas.
Jose una pregunta.. Tu tienes que ver algo ahora, con radio ¡coñazo!??. besitos
Els grans guanyadors de la convenció de Denver: Els CLINTON
Més concretament, Hillary Clinton, que durant aquests dies ha donat una classe magistral d'estratègia electoral.
Una classe sobèrbia sobre posicionament.
El cor li deia una cosa i el cap una altra, Clinton com sempre, ha fet cas al cap.
Hillary Clinton surt reforçadíssima de la convenció de Denver. Amb la seva actuació durant dos dies -i la del seu marit- ha pogut trencar algun dels clixés, dels atributs negatius que li havíen adjudicat.
Analitzem el fruits que ha recollit la senadora per Nova York de la convenció demòcrata:
- Ningú podrà acusar-la d'haver contribuïta que Obama fracassi si finalment aquest, no arriba a la presidència dels EEUU.
- Tothom dins el partit ha vist la seva predisposició total a recolzar a Barack Obama per tal que arribi a la Casa Blanca, tot i que no forma part del tícket. Ningú del partit podrà negar-li tot el suport si mai es presenta a les eleccions (el 2012?) fins i tot Obama.
- Ha mostrat davant l'opinió pública nordamericana que sap perdre, que té fair play i que no és aquella dona prepotent i rencorosa que havíen pintat els mitjans de comunicació. Els americans han vist a una dona forta que sap lluitar, que sap formar part d'un equip i que no li cauen els anells si ha d'ajudar al seu rival de partit a guanyar les eleccions.
En definitiva, tenim una dona que s'ha posicionat de maravella per si Barack Obama cau davant Mc Cain el proper 4 de novembre. I més, tenint en compte que si guanyés Mc Cain, al 2012 tindria 76 anys.
La campanya de Hillary és una campanya que mai s'acaba. I no oblideU una cosa, tal com diuen Dick Morris i Thierry Sausez, la presidencialitat s'ha de guanyar. L'elector vol veure com pateixes, com reacciones a les adversitats, com fas el teu recorregut iniciàtic. Hillary, els Clinton continuen la travessa.
P.D: sublim la seva actuació quan ella mateixa rebutja fer votació per elegir el candidat demòcrata i demana als delegats elegir a Obama per aclamació. Mai havia vist un gest de tanta generosiat.
O d'egoïsme?
Obama seria el president d'Europa, si el europeus el poguessin votar. Però dissortadament es presenta només als USA. McCain podria ser el successor de Bush, l'actual president d'un pais on la democràcia és indirecta. Pels nordamericans només és un espectacle més de la televisió.
Els candidats a la Casa Blanca han comunicat quins seran els seus tàndems a la vicepresidència.
La primera impressió després que Obama escollís a Joseph Biden era que s'havia equivocat. Per escollir algú amb aquest perfil, hauria d'haver anat amb la Hillary Clinton i s'hagués assegurat tot el suport d'un conjunt molt fidel d'electors de la mateixa, que ara no tenen gens clar que fer. M'explico, Biden és una persona que porta vàries dècades al Senat. De fet, com la Hillary i el mateix Obama, és senador. Té una llarga trajectòria i no representa res de nou.
Precisament del que es queixava Obama a les primàries era d'això: que Hillary era més del mateix... Cadascú és amo dels seus silencis, i esclau de les seves paraules.
Si Obama volia fer un aposta arriscada havia d'escollir a algú amb força, jove i, a poder ser, governador d'algun Estat. La història ha demostrat que comptar amb governadors assegura la victòria de l'Estat del mateix i bons resultats als Estats propers i hi ha Estats decisius que compten amb governadors demòcrates amb alta consideració.
McCain ha fet la jugada al revés. Ha cercat una governadora, dona i que trenca amb estereotips de candidatures anteriors dels republicans, Sarah Palin. Tanmateix el perfil de la mateixa, ultraconservadora i amb un passat complicat (va militar al Partit per la Independència d'Alaska) juga més a la seva contra que a favor. Crec, a més, que en McCain s'ha equivocat, Alaska sempre ha estat, és i serà un Estat molt conservador i on els republicans tenen grans resultats; per tant, el valor afegit d'aquesta candidata en aquest cas és nul.
Pel que fa la intenció d'intentar aconseguir vots de Hillary Clinton, el perfil tan accentuadament dretà de la senyora Palin pot tenir l'efecte invers i animar a votar la candidatura Obama-Biden.
Un cop acabi la Convenció Republicana, començarà la campanya de veritat. Però ja hem guanyat quelcom, fins i tot els republicans reneguen de George W. Bush i de les seves polítiques.
Es veu que el tertuliá n'est un enamorat de la Hilary, tot i que al final queda palès cert excepticisme quan no sap si el que la candidata fa es per generositat o egoisme, jo crec que es per ambició, simplement. La Hilary a volgut demostrar a la societat nordamericana i al seu marit que val molt més que la imatge que va quedar d'ella després del cas Lewinski, es una dona ferida i ha posat tota la carn a la graella peró no ha pogut amb l'Obama, tot i que ha jugat tot el brut que ha pogut per guanyar, treien inclós a Obama disfresat de musulmà etc.
L'acte que califica el nostre amic de sublim només és el reconeixement de la derrota que tan li va costar reconeixer perjudican a un candidat del propi partit demòcrata com mai s'havia donat. L'Obama no sols haura de derrotar Mac.Cain també haura de vencer el racisme latent en la societat nordamericana.
Publicar un comentario