miércoles, 11 de junio de 2008

NO PERDER LAS BUENAS FORMAS

En estos momentos en que la rumorología se dispara, a veces con algo de razón, pero muchas otras de forma interesada, por personas que no están en las conversaciones, entre grupos que solamente se dedican a poner el oído y a hacer sus propias cábalas y enfrentar a compañeros del ayuntamiento y cosas peores....
Que si CIU+PP+GIT+ ERC o mas ABG o lo que sea, suman 9 y lo tienen hecho, que si unos son de izquierdas y otros de derechas, que si este tal ,que si aquella cual, hasta aquí podríamos decir que és juego político, en el que se pueden pasar muchos de listos y barreras personales que no me gustan.
Lo importante es que salga un gobierno estable y gobierne en condiciones no como este último año, que se hagan las cosas bien y se expliquen, que sea transparente y dialogante, simplemente que haga suyo el dicho de que están porque los ciudadanos lo votaron, no para hacer su reino de taifas, sino para gobernar por y para ellos.
Espero que las cosas tanto para los que estamos en la oposición, como para los que gobiernan, sigan su cauce normal y sólo nos dediquemos a hacer política como mejor sabemos.

Yo lo tengo claro mi única motivación es hacer política y dejar lo mejor posible al PP, con políticas coherentes y de consenso si es que se puede. (porque una cosa es consenso y otra que te tomen por tonto).

Ahora bien he de decir como ya lo comenté que no veo que las cosas vayan bien para Torredembarra y todos los que vivimos o se acercan a visitarla.

Pido responsabilidad, si sigue este equipo de gobierno, pues será porque han coseguido sus apoyos y habrá que respetarlo.
Si se hace otro gobierno diferente, es evidente que se habrá de respetar de igual forma,
Así que RESPONSABILIDAD, BUENAS FORMAS, DEPORTIVIDAD

4 comentarios:

Anónimo dijo...

y que gane el mejor, no??

Anónimo dijo...

De tots és sabuda la capacitat i la reconeguda fama d’alguns polítics d’enganyar-nos a tots plegats.
Si utilitzéssim més la oïda crítica/escèptica que potser tenim tots una mica rovellada podríem descobrir els seus trucs. Tots aquests trucs o fal·làcies de retòrica barata que omplen els seus arguments estan perfectament estudiats i catalogats, en poso un parell d’exemples:
» Ad Hominem: volem demostrar que el que diu una persona és fals mitjançant la desqualificació personal, segur que us venen al cap centenars d’exemples oi?
» La suma de dos errors és un encert: autoexplicable, l’altre dia en vaig sentir un exemple clar, Xavier Sala Martín deia que als Estats Units es justificava la pena de mort per les morts que evitava, si no recordo malament ell, tot un professor d’economia de Columbia, hi estava d’acord.
» Absència de prova: Qui afirma que quelcom passa/existeix és qui té la responsabilitat de provar-ho. Un exemple seria l’afirmació si no pots provar que els dracs voladors no existeixen és que existiesen.

Anónimo dijo...

La cursa del formatge que rodola, una traducció molt dolenta del "Cheese Rolling Race" consisteix, com segurament ja debeu saber, es rodolar muntanya avall per agafar un formatge.
Qui aconsegueixi el formatge serà el guanyador de la cursa, tant si ha arribat amb un braç o una cama trencada com si no.
La muntanya es troba a prop de Gloucester (concretament a Gloucestershire), per la qual cosa no és estrany que el formatge es digui "Double Gloucester" (jo tota la vida pensant-me que era un formatge Emmental o de Camembert, però no!).
Però és realment tan bo aquest formatge com per llençar-se daltabaix d'una muntanya,ferse mal,trampes,dir falsetats,manipular i desvirtuar per tal d'aconseguir-lo?
No puc respondre; no crec que l'hagi tastat mai,i el mes segur que mai el tastaré, però segons sembla és una tradició més o menys antiga (un parell de segles) i a la Gran Bretanya aprofiten el bon temps de l'època per fer aquest i altres esdeveniments locals.
Un altre cosa,pot ser que una vegada es consegueixi i segur que ho conseguiras, el formatge resulti,que una vegada l´has pogut agafar i saborejar ,estava del tot podrit, ja que feia temps no era un formatge si no tans sols era una gran bola de mer…. cada dia mes gran ,disfrassat aixó si, de formatge per els organitzadors, i al mateix temps per els concursants poc deportistes i manipuladors.
Sort.

Anónimo dijo...

Tenint en compte que la veritat és la coneixença i l’expressió del pensament conforma a la realitat, desgraciadament, contemplem a diari que, enlloc de plantejar-nos la vida envers aquesta realitat a vegades, moltes, cerquem camins esbiaixats per fer creure o creure nosaltres mateixos el que ens reconforta.
Fins i tot arribant a l’extrem de voler escriure la “historia” a la nostra mida.
Us proposo que feu lectura d’aquestes frases, amb l’objectiu, com sempre, que cadascú les interpreti tal com les reflexions que els pugui provocar defineixin:

El que busca la veritat corre el risc de trobar-la.
Manuel Vicent (1936-?) Escriptor espanyol.

No n’hi ha prou dient només la veritat, també convé mostrar les causes de la falsedat.
Aristóteles (384 AC-322 AC) Filòsof grec.

La pitjor veritat només costa un disgust. La pitjor mentida costa molts disgustos petits i al final, un disgust molt gran.
Jacinto Benavente (1866-1954) Dramaturg espanyol.

La veritat s’aprima i no es trenca, i sempre camina per sobre de la mentida com l’oli sobre l’aigua.
Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) Escriptor espanyol.

La veritat és el que és, i segueix essent veritat encara que es pensi el contrari.
Antonio Machado (1875-1939) Poeta y prosista espanyol.

La veritat és una torxa que llueix entre la boira, sense dissipar-la.
Claude Adrien Helvétius (1715-1771) Filòsof francès.

La veritat s’enforteix amb la investigació; la mentida, amb l’afanyament i la incertesa.
Tàcit (55-115) Historiador romà.

La veritat no està de part del que més crida.
Rabindranath Tagore (1861-1941) Filòsof y escriptor indi.

Ens empassem d’un glop la mentida que ens adula i bevem de gota en gota la veritat que ens amarga.
Denis Diderot (1713-1784) Escriptor francès.

Qui té la veritat al cor no ha de tenir mai por que a la seva llengua li manqui força de persuasió.
John Ruskin (1819-1900) Crític y escriptor britànic.

S’ha de tenir el valor de dir la veritat, sobretot quan es parla de veritat.
Plató (427 AC-347 AC) Filòsof grec.

La veritat existeix. Només s’inventa la mentida.
Georges Braque (1882-1963) Pintor francès.

El millor és dir sempre la veritat, a no ser que siguis un extraordinari mentider.
Jerome Klapka Jerome (1858-1927) Humorista anglès.