miércoles, 14 de octubre de 2009

YA ERA HORA.


Por fin el encuentro galáctico se ha producido.
Vaya por delante que me parecía del todo importantísimo que las relaciones entre EEUU y ESPAÑA se normalizaran y volvieramos a tener las excelentes relaciones que había con los anteriores gobiernos de ambos países.
Hemos de colaborar y hemos de ser amigos en proyectos comunes, y si Zapatero consigue apoyos sobretodo económicos de Obama para conseguir salir de la crisis antes, serán muy bien recibidos, ahora bien ya sabe ZP que el precio que le pondrá el nobel de la paz es en primer lugar el apoyo e incremento de las tropas en Afganistan.
NOTICIA.
Zapatero ha ofrecido a Obama todo el apoyo del Gobierno para lograr "un orden mundial de paz y un orden mundial más justo", en este "nuevo tiempo en las relaciones entre España y EE UU". La comparecencia conjunta ante los medios ha tenido lugar en un escenario flanqueado por banderas de los dos países. Por su parte, el presidente de EE UU ha asegurado "haber disfrutado mucho" trabajando con Zapatero estos días, al tiempo que ha elogiado "su responsabilidad". Obama ha asegurado que "la relación" es "ya sólida" y que espera "que lo sea aún más".
Según Obama, Zapatero "es alguien que no sólo entiende claramente la extraordinaria influencia de España en el mundo, sino que también se toma muy en serio esas responsabilidades".
Además, el ocupante del Despacho Oval explicó que espera que la "sólida relación" entre ambos países sea a partir de ahora "aún más fuerte". "Me alegra poder llamarle amigo", agregó

2 comentarios:

Anónimo dijo...

La visita que el president del govern espanyol a fet a la Casa Blanca és un excel-lent exemple de manipulació favorable d’una noticia. La rebuda de Zapatero per part del president Obama ha estat molt sobre-propagada a Espanya.
Bàsicament Obama ha rebut a Zapatero per quatre motius:
1-per auto-propaganda i llástima,
2-per la propera presidència rotativa de l’UE,
3-per la decisió del govern espanyol d’enviar més soldadets a l’Afganistan i
4-per la disponibilitat a rebre alguns presoners de Guantánamo quan la presó és- tanqui.
Segons l’agenda del president Obama el programa va ser curt i poc significatiu: rebuda al migdia amb fotos i una petita xerrada al despatx oval (total com maxim 10 minuts) i un dinar a les 12.15 h junt amb les delegacions dels dos països.
A les 13.00h els dos presidents van donar una rebuda curta a la premsa.
Lo més sorprenent és que segons la premsa sociata espanyola, els dos presidents van parlar de TOT: Afganistan, de art ,dels premis Novel,de macroeconomia, de la grip porcina,dels problemas del PP, Guantánamo, el nou Camp Nou, les energies renovables,de la lleona que voltava per la rodalia de la Sènia,dels efectes de l'increment de l'IVA, del món àrab,de ratpenats i llangardaixos, del conflicte d’Israel amb Palestina,de Reagrupament, del viatge que vol fer Obama a Barcelona, de les detencions de membres de l'esquerra abertzale, de la sentència del TC,del KKK, de les Seleccions Esportives Catalanes, de la celebració dels jocs olímpics a Rio, del referèndum del 2014 i embolica que fa fort, inclos van parlar de sociolingüística atés que molt aviat podríem parlar en català en el Parlament Europeu.
Si tenim en compte que ni el senyor Zapatero parla l’anglès ni Obama el espanyol cal suposar que les traductors/es van tenir molta feina i que el temps real de conversa entre els dos dirigents va ser molt escàs si a cada frase si afegeix el temps de traducció.
La premsa dels Estats Units no ha donat gens de relleu a la visita. Ni el Washigton Post, ni el New York Times ni el US Today d’avui dediquen espai a la trobada que cal veure com un acte més de bona educació més que no pas una entrevista transcendent.
Amb tot i això segur que serà aprofitada per donar una mica de llustre a la més aviat grisa actuació de ZP els darrers temps. El mateix dia a la tarda es va celebrar a Washigton una «Fiesta Latina» amb molts artistes hispanoamericans com Gloria Estefan, José Feliciano i altres.. Zapatero va ser absent de l’acte perquè ja estava sortint dels Estats Units.
I mentrestant, paciència i què més vols !Com deia la faula que segurament ZP també va llegir a l’escola: « Tantas idas y venidas / tantas vueltas y revueltas/ quiero amigo que me digas/ ¿son de alguna utilidad?».
Ai!! que patirem ¡¡ Com cantava Lluís Llach, pengen el bandoler i ningú no encén dos ciris a la Verge del Carme.

César Augusto.

rafael dijo...

Querido Jose: Una expresion que se utiliza, cuando las cosas se hacen a destiempo o se hacen tarde. A BUENAS HORAS, MANGAS VERDES. Y yo añado...Que un tonto, nunca llego tan lejos.
Besitos campeon