Creo sin duda que ni su pero enemigo podría haber sido tan cruel.
En mi opinión el Nobel de la Paz debe de ser un reconocimiento al trabajo hecho, vamos que es como un alumno que se matricula en septiembre y le dan las notas en junio.
A Obama le han dado las notas nada más matricularse simplemente como premioa sus intenciones.
Afganistan, Oriente Medio, relaciones con Latinoamerica, etc.. ahora le han puesto la difícil tarea de demostrar que le han dado el Nobel de la paz por algún motivo que no solo palabras, sin duda lo han atado de manos de forma estratégica.
Ver la cara del pobre Obama cuando se lo dijeron ya era sintomático de su opinión respecto a su designación como Nobel de la paz.
Creo que se desvirtua mucho el valor de este premio, que dentro de sus ganadores tiene a personajes conflictivos pero también a verdaderos merecedores del premio.
Suerte Obama..
1 comentario:
No ho acabo d’entendre, sobretot tenint en compte que les bases dels premis diuen explícitament que es concedeixen pel que s’ha fet en la seva vida, no en el que un pot fer. Perquè dit sigui de passada, amb aquestes expectatives inclos tu, pods- ser guanyador l’any vinent.
Que a l’autoanomenat ‘líder del món lliure’, que no és altra que un país que es fa un fart de fer invasions cada dos per tres, casualment allà on hi hagi petroli, per poder donar-li sortida a les seves factories d’armes, perquè no cal oblidar que els Estats Units és un dels països on més armament es fabrica, sense dir que qualsevol pot obtenir una arma sense massa dificultats, és simplement acostar-se a l’arbre que més ombra dóna.
Podria caure en la broma i escarni fàcil de recordar que qui se’ls va inventar, Alfred Nobel, fou el creador de la dinamita. Ja veieu que els del Nobel m’han decaigut completament.
Per fer-nos una idea de quelcom que ens queda més proper, és com si li donessin el premi d’economia a ZP,: no hi ha feina, cada dia hi ha més parats, no hi ha ingressos, no es compra res i encara menys es ven... solució: augmentar els impostos!
Sí senyor, aquests sí que valen!!! S’han trencat les banyes per solucionar el problema! Això sí, als bancs els continuarem donat diners perquè puguin concedir crèdits.
Només un problema: els diners per donar-los als bancs els treuen dels impostos que paguem, ara ja en molts casos amb els préstecs que han fet els bancs. Com a mínim, curiós.De fet, qui encara es mereix més el Nobel d’economia és Fèlix Millet (em nego a tractar-lo de ‘senyor’) aquell sí que sap donar rendibilitat als diners, als diners dels altres en benefici propi, evidentment.
Mira que ho tenien fàcil per donar un premi pòstum a algú que realment s’ho mereixia. Els sona d’alguna cosa el nom de Vicenç Ferrer?
Publicar un comentario