Esta mañana circulando por la C/Ramon y Cajal de Tarragona, y después leyendo el Diari de Tarragona, veo que la campaña del PSC con sus cartelitos colgados, pone el lema: "PUEDEN SACARTE DE LA CRISIS QUIENES TE METIERON EN ELLA? con el fondo rojo y la cara de mandatarios en blanco y negro tales como Berlusconi, Busch, Aznar, Chirac.
Yo me pregunto tan pocas ideas tienen que siempre han de recurrir a lo mismo??
La campaña del miedo?
Lo cierto es que desde hace algunos meses están intentando tapar la profunda crisis y su falta de rigor en la gestión culpando de ella a los mantatarios de corte liberal-conservadora.
Que demagogia y falta de ideas.
Que expongan proyectos y nos dejen tranquilos con sus artimañas subterráneas.
Aquellos polvos han traido estos lodos
Hace 9 años
7 comentarios:
Les campanyes electorals segueixen essent el que eren. La frase feta hauria conduït a la seva negació: ja no són el que eren. Malauradament, el que és substancial és com desacreditar l’altre, no pas explicar el que hom vol fer.
Hi ha alguna excepció, però.
He vist el vídeo del PSOE i la seva propaganda electoral.
Em molesta la seva misèria intel•lectual. No fa pas massa el PP publicava en els diaris un anunci contra la llei d’educació de Catalunya. Em molesta la seva misèria moral.
Un altre explica que la crisi és de la dreta i les solucions són de l’esquerra.
No és irrellevant el que els partits anuncien i pregonen.
Com no ho és la qualitat de les edificacions en una ciutat o el seu disseny urbà.
Podem viure en un entorn que afavoreixi l’amplitud de mires, la sensibilitat, el debat ideològic, el pensament, la bellesa.
O podem viure en la seva antítesi.
Jo prefereixo viure en la ciutat de la civilitat i del civisme.
La ciutat on l’home progressa en la llibertat, en l’estimació del que és bell, del que està ben fet.
Rebutjo viure en la ciutat de la simplificació grollera, de la manca de cultura, de l’absència de veritat.
Ja sé que no sóc imparcial. Però, les propostes de CiU i les del seu candidat primer, Ramon Tremosa, s’acosten força més al que seria d’esperar en una campanya electoral amb la dignitat exigible.
Sense que sigui de precedent t'invito a votar lo, també us convido a tots els lectors de aquet blog.
Cordialment.
Salut.
Però què s’han pensat, aquesta gent? Que no tenim present el pacte espanyolista a Euskadi, entre PSOE i PP per fer fora Ibarretxe de la presidència? Que no recordem l’entesa espanyolista a Barcelona, entre PSC i PP, per perpetuar la presència de l’Estat espanyol al castell de Montjuïc? I a Europa? Us penseu que no pacten, els socialistes amb els populars? Si us plau, prou de disfresses. Si guanya el PP, perd Catalunya. I si guanya el PSOE, també perd Catalunya. Aparqueu d’una vegada aquesta política de nyigui-nyogui, de faràndula mediàtica, i traieu-vos la màscara.
Des de fa uns dies, hi ha penjats arreu uns cartells amb diferents cares on posa "Ells també volen canviar el món". Hi surten l'Aznar i el Chirac, que ja estan retirats o el Bush, que ni tan sols és europeu. En un altre, una foto d'esquena de l'impresentable de l'Alejo Vidal-Quadras. I l'espot publicitari, ratlla la total indecència (tot i que el perfil del Mayor Oreja és força similar al del capellà, per què no dir-ho). Com que no tenen cap programa ni idees, com sempre, practiquen el "voteu-me a mi o guanyaran els altres que són pitjors". El que no diuen, però, és que amb aquests altres ells hi han pactat. Com és que no surt el Basagoiti en el cartell? O el Sarkozy? Que no són "de dretes"? Que no estan en actiu? No, és clar, a ells no se'ls pot tocar. Al primer, perquè hi han pactat. I al segon, perquè va regalar una cadireta al ZP al G-20, després que aquest s'arrossegués i plorés desconsoladament per a ella. El més patètic, que un cop assegut no va aportar cap idea. Res. Només volia una foto. Ja està bé! Aquesta és la forma de fer política que allunya els polítics dels ciutadans.
És impresentable carregar-se així l'esperit democràtic amb pràctiques com aquestes, apel•lant a la por per a aconseguir vots. En l'extrem contrari, per exemple, es podria posar les campanyes de CiU i Esquerra. Amables, tranquil•les, exposant unes idees i amb un missatge, sense anar contra ningú i en positiu.
El que ja és increible són les declaracions de la Maria Badia, del PSOE: "No poden governar els mateixos que ens han portat a la crisi". Si manen ells!!!
Quanta incoherència! Ara bé, en això que diu, que no poden continuar governant, plenament d'acord. Si encara ens faran creure que ells no en tenen cap responsabilitat i no han estat governant enlloc, quan ocupen totes les cadires!
En fi, que es presenta una campanya electoral que es preveu força bruta, sobretot per part del PSOE, que davant les males perspectives de les enquestes faran servir tots els seus recursos, per molt foscos que siguin, per a emportar-se els vots. I si cal, com sempre, mentiran i fomentaran aquest vot de la por tan poc recomanable en una democràcia.
Enhorabona per la volta. L'any vinent el Tour! Anim seguiu així!
No tinc tan clar que la culpa, o tota la culpa, o gran part de la culpa de que la gent no vagi a votar, sigui dels partits polítics, em sembla una visió molt reduccionista i sense prou fonament basada bàsicament en tòpics i una visió simplista del problema. Potser, perquè molta de la gent que no va a votar, simplement no hi va per mandra o manca d’interès, o desconeixement; i aquests, en la majoria dels casos ni tan sols saben si els politics ho han fet bé o malament, o quin programa tenen o si han complert o no les seves promeses electorals.
No ajuda tampoc a dur gent a les urnes el trist paper dels mitjans escrits, orals o visuals; aquí hi ha i molta manca de professionalitat. Curiós es que s’estan retroalimentant politics i mitjans durant tot el temps i quan arriben unes eleccions els periodistes de la CCRT – per exemple - es neguen a signar la informació adduint que els partits politics els hi imposen els seus blocs de campanya. I que fan aquests periodistes la resta del temps? El mateix: “fulano” ha dit, “zutano” ha contestat, “mengano” ha replicat, segons fons ben informades. etc.
La teoria que els partits fomenten l’abstenció perquè ja els hi va bé, no s’aguanta per enlloc, puig a menys votants més problemes tenen els grans partits, ates se’ls n’hi colen d’altres de formacions petites o agrupacions d’independents per la dreta o per l’esquerra que els hi treuen representació de regidors o diputats, que en cas de alta participació no hi tenen res a fer, i aixó vol dir menys ingressos econòmics per aquests partits majoritaris. És cert però que no anima anar a votar ni les llistes tancades ni les campanyes electorals on en comptes d'explicar el programa, els partits es limiten a desqualificar-se insultar-se i menystenir-se en una barroera cerimònia de la confusió.
Hi ha un altre tipus d’abstencionista: El desenganyat, o millor dit, desencisat, que també deu ni do a aquestes alçades de la pel·lícula, per aixó hi ha el vot en blanc, o és que no haurien d’estar desencisats de la vida també (aixó si que és una estafa) i no deixen pas de participar-hi, però el creixent nihilisme en que restem immers com a societat propicia aquests tipus de no votant.
No dic tot aixó per les properes eleccions europèes que vindrien a ser com la Copa Catalunya de futbol, aqui és palès que hi anirà molt poca gent a votar (diuen les enquestes 3 de cadaq 10), però a les properes generals tant si s'avancen com si no, es tornaràn a donar indexs molt baixos de participació. Són variades les causes que generen l’abstenció, i donar la culpa nomes als polítics, és com deia al començament una visió molt simplista i reduccionista del problema, tot i que si s'ha de reconèixer que ajuden molt amb la seva actitud a que aquesta abstenció es produeixi.
El vicepresidente tercero del Gobierno y ministro de Política Territorial, Manuel Chaves, abandonó la Junta de Andalucía tras 19 años al frente de esta autonomía al poco tiempo de presidir un Consejo de Gobierno que aprobó un incentivo de casi 10,1 millones de euros a una empresa de la que es apoderada su hija, Paula Chaves Iborra. Según expertos jurídicos, esto podría constituir una violación de la Ley de Incompatibilidades de Altos Cargos aprobada por el Parlamento autonómico andaluz durante la pasada legislatura.
La suerte existe. O las coincidencias. O el tráfico de coincidencias. O la combinación de suerte y coincidencias. Hace un año, el departamento que en la Junta dirige su hermano Leonardo aprobó una subvención para que el pueblo de Cumbres de Enmedio, Huelva, contara con un gimnasio. Hay que tener en cuenta que el pueblo tiene 56 habitantes, que el pueblo de al lado que está a 6 minutos, Cumbres de San Bartolomé, (con diez vez más habitantes), tiene otro gimnasio. Y no se puede olvidar que el hermano de Leonardo y Manuel Chaves, Antonio, tiene en Cumbres un negocio de casas rurales. Ahora, con el dinero del Plan estatal contra la crisis, el alcalde socialista de Cumbres de Enmedio, Eulogio Páez, piensa arreglar una ruta rural que, miren por donde, viene como anillo al dedo al negocio de casas rurales.
Publicar un comentario