Pués en primer lugar Feliz 2008 y lo primero que nos desayunamos es la crisis real económica que ya no pueden ocultar ni la cadena ser ni las TV nacionales ni la cuatro ni la sexta. Incremento fuerte del desempleo y centrado en especial en la construcción, incremento del euribor, incremento de luz, agua, gas, transportes públicos, incremento del petróleo, total un incremento del IPC sobre el 4,3%, revisiones salariales, incrementos de pensión para regularizar total un desastre mayúsculo. Solbes el salvador que si recordamos como dejó la despensa antes de llegar Aznar ya era para temblar, va por el mismo camino, y nos desvían con ayudas a los alquileres y todas esas historias.
A la construcción y como dice en su blog muy acertadamente mi compañero del PP, Alejandro Fernandez el concejal del Ayuntamiento de Tarragona, con lo de Urbanismo Salvaje y la famosa frase de la economía del ladrillo se van a cargar en primer lugar la mayoría de puestos de trabajo destruidos serán inmigrantes con lo que esto conlleva y el estado del bienestar, habrá que pagar subsidios, becas, evitar delincuencia, evitar aumento de la marginalidad etc..etc.. y todo por lo bonito que queda ser guay y que todo lo que tenía que ver con el ladrillo era igual a corrupción.
Todo esta espiral acabará tragándose al sector servicios inclusive, no tenemos una economía sustititutiva ni otro modelo, a quien se pensaban que iban a engañar?? Lo mismo con el SMI, el salario mínimo interprofesional.
En fin que si a nivel nacional andamos así, veremos a nivel municipal como enfocamos todo, porque la crisis afecta desde las familias al gobierno central, pasando por los municipios y autonomías.
Aún así os deseo un feliz 2008 y mucha positividad y ánimos.
Aquellos polvos han traido estos lodos
Hace 10 años
4 comentarios:
Aquest 2008 promet emocions fortes a l’Estat. D’aquí a dos mesos, mal comptats, eleccions al Congrés i al Senat, amb uns resultats que es preveuen molt ajustats. Avui mateix, la Vanguardia publicava una enquesta molt oportuna. L’escenari que dibuixa és sensacional: el PSOE guanyarà les eleccions per tants pocs vots que, si Catalunya fos ja independent i, per tant, els resultats en aquest territori “no comptessin,” la formació política vencedora, a nivell estatal, seria, i per golejada, el Partit Popular.
És fantàstic imaginar-se aquest escenari, especialment quan observem com, des de fa uns anys, a la resta de l’Estat, la principal formació política de l’oposició, ha caigut, gràcies, en bona part, al discurs contundent i incendiari que s’emet des de les ones de la COPE, en el radicalisme més ultramuntà, en el fanatisme més absolut. A la dreta manen de fa un temps, en matèria de moral, les velles doctrines de la fe -escomesa contra el matrimoni homosexual, atac sense quarter a l’escola laica, al dret de les dones d’interrompre l’embaràs-; en matèria mediambiental, la negació completament acientífica del canvi climàtic; i a nivell de relacions internacionals –recordem la guerra a l’Irac- el menyspreu total a les resolucions dels organismes internacionals i la conseqüent defensa de l’ús de la guerra com a mitjà per crear més conflictes, que no per resoldre’ls, clar.
Doncs bé, davant del perill que se’ls apropa, els líders de l’esquerra espanyola, en lloc d’atacar democràticament tots aquests plantejaments tan retrògrads, sembla que preferiran –ho diuen els saberuts analistes- enterrar el cap d’estruç sota terra i, en canvi, unir forces amb els conservadors en allò que realment els agermana: el discurs espanyolista, la negació de la plurinacionalitat de l’Estat i la càrrega contra l’exercici del dret de lliure determinació. (El fantasma de l’incansable Ibarretxe s’apropa en forma de referèndum el proper mes d’octubre). Talment, aquests progressistes de saló ens estan demostrant que el vell tòpic de l’”España roja antes que rota”, si bé canviant el vermell intens per un color blau ben llampant, encara funciona, i que, per evitar l’esmicolament de la seva Espanya eterna, són capaços, si cal, de negar la teoria de l’evolució i consentir –a Navarra ja ho han fet- que la dreta reaccionària ocupi parcel·les de poder cada cop més àmplies.
Molt bé, davant d’aquest panorama desolador, els partits polítics de centre i d’esquerra de Catalunya, què faran? ¿Potser és massa obvi recordar que els plantejaments de la dreta espanyola reaccionària són bandejats, per damunt de sentiments identitaris, per més del 85% de la població, és a dir, per totes les forces polítiques, excepte el PP local i, potser, en matèria de moralitat, pel pietós Duran i Lleida i els seus acòlits?
A mi, particularment, m’agradaria que s’actués en bloc; que per poder garantir que la vella moral franquista, irracional, no torni a imposar-se, l’Espanya presumptament progressista accepti, de la seva banda, i a curt termini, l’establiment d’un sistema financer just, el traspàs de la gestió dels aeorports o l’oficialitat de les seleccions esportives nacionals, per citar uns exemples de l’actualitat més recent. I si no és així, que els nostres representants a Corts es neguessin, de bon principi, a prendre part a les votacions al parlament espanyol. –I ja s’espavilaran amb la dreta teocràtica!-. Ep, això sí, si us plau, caldria assegurar –podríem demanar un dictamen previ al consell consultiu, o al de l’Estat (espanyol), tant hi fa- que els díscols diputats i diputades de les circumscripcions catalanes, malgrat les conseqüents i reiterades inasistències al Ple, continuaran cobrant les seves remuneracions de forma íntegra i puntual. No fos cas,que el senyor Suñe,no ens pugui pagar una birra.
Què és el que li agradaria sentir d'un candidat a president? Quines qualitats ha de tenir?
Aquesta, és una pregunta habitual en l'elavoració d'enquestes electorals i que sistemàticament sol tenir la meteixa resposta:
M'agradaria que fos honest i que es preocupés pels meus problemes
El votant, independentment del vot partidista, les dues qualitats que valora més d'un candidat és que sigui honest i que s'interessi per els seus problemes. A vegades, aquestes qualitats són més importants que les diferències ideològiques que es puguin tenir amb el candidat. És a dir, si és honest i es preocupa dels meus problemes, el puc votar tot i que tinguem opinions diferents sobre alguns temes.
És per això que la figura del candidat ha guanyat tanta importància elecció darrera elecció. Ja que el candidat aporta molts més valors positius que el programa o el partit.
També s'ha convertit en la figura a batre. La credibilitat d'un candidat és un actiu molt important, i destruïr aquesta credibilitat es torna un objectiu.
Tot això vé a propòsit de la publicació de les darreres enquestes electorals que pronostiquen un empat tècnic entre PP i PSOE. Hi ha una dada important en les enquestes: la credibilitat de Rodríguez Zapatero baixa.
Aquesta ha estat -segons el meu punt de vista- l'estratègia del PP durant aquests quatre anys: destruïr la credibilitat de Zapatero.
El PP ha realitzat una campanya permanent de movilització del seu electorat sense donar gaire importància al seu propi candidat i paral·lelament, ha centrat tota la seva artilleria a un únic objectiu, la credibilitat de Zapatero.
Zapatero és una persona que té imatge d'honestedat i per aquí no s'el podia atacar. Se l'ha atacat per l'altre costat: s'ha presentat una imatge d'una persona allunyada dels problemes de la gent, radical, que es preocupa de coses que a la gent no el preocupen - Estatut, procés de pau, aliança de civilitzacions, educació per la ciutadania, etc- i que en canvi no es preocupa dels problemes del dia a dia.
Cal dir, que algunes actituts frívoles del personatge, han contrubuït a consolidar aquesta imatge.
Zapatero arriba a les eleccions amb una valoració molt més baixa del que es podia esperar, i això no és casual, és fruït d'una estratègia molt elavorada.
Jose..Mientras hay vida, hay esperanza y yo añado: Cuando las ganas de joder aprietan, ni a los vivos, ni a los muertos se respetan..es decir,se agudiza el ingenio; Pronto, tendremos gallinas en nuestros balcones y cerdos que criaremos en la bañera de casa y como salga otra vez el ZP, nos tendremos que comer a la suegra o quien haga falta...esto es la ¡guerraaaaa!. besitos
La credibilitat de Zapatero
"El AVE llegará a Barcelona el próximo 21 de diciembre"
(Barcelona, 2 d'agost de 2007)
.
"Ha habido un problema con la llegada de la Alta Velocidad a Barcelona. Conozco a la sociedad catalana, sé que la sociedad catalana se alegra de que el AVE llegue a otros sitios y también puedo decirles que la alta velocidad va a llegar, va a llegar pronto, va a llegar bien"
(León, 21 de desembre de 2007)
"Aprobaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña"
(Barcelona, 13 de novembre de 2003)
.
"No es cierto que yo dijera que aprobaría lo que dijera el Parlamento de Cataluña sin más"
(Madrid, 26 de gener de 2006)
Publicar un comentario